La ciutat d’Olot es caracteritza pel comerç, la indústria i el turisme com a principals fonts econòmiques.
Pel que fa a l'agricultura d’Olot ha anat evolucionant. És a dir, els conreus mediterranis de blat, olivera i vinya van reduir la seva producció amb la introducció del blat de moro, les patates i els naps. Però la especialització cap a la ramaderia bovina de llet ha provocat un canvi de conreu. Actualment els conreus més abundants d’Olot són de farratges i de cereals. El desenvolupament industrial i el creixement urbà han provocat una reducció del nombre de pagesos i de les terres de conreu. Les principals explotacions agràries es localitzen a la zona de Batet i al pla de Dalt.
Pel que fa a la ramaderia, han desaparegut les explotacions d’autoabastament. Les masies s’han especialitzat i tenen sortida al mercat. Els sectors ramaders importants són: el boví de carn, de llet, el d’engreix de porcs i l’oví.
Referent a la indústria d’Olot es va iniciar amb l’aprofitament dels recursos hidràulics del Fluvià.
Al segle XVI el sector de la llana va esdevenir molt important i durant el segle XVII continuà creixent amb la introducció de canvis tecnològics en la fabricació de mitges i barretines.
Al segle XIX, la indústria de la imatge religiosa va tenir una importància notable. La primera empresa va ser L’Art Cristià fundada per Joaquim Vayeda i l’escultor i pintor Josep Berga i Boix. Aquesta producció es va anar incrementant i va provocar la creació de nous tallers a Olot, sobretot després de la Guerra Civil.
Ja que durant aquets període es van destruir moltes imatges religioses. A partir del 1950, aquest consum va decréixer però s’incrementà l’exportació d’imatges a l’Amèrica del Sud i l’Amèrica del Nord.
Al segle XVIII i XIX, es va desenvolupar la indústria tèxtil gràcies a les inversions de capital autòctones. Això va permetre la incorporació de mà d’obra femenina i la descentralització del treball. Al segle XIX es produí una crisi de la indústria tèxtil a causa de la manca de primeres matèries i per les males comunicacions. Al principi del segle XX la indústria es recuperà gràcies a l’electrificació, l’arribada del tren i les millores de la xarxa de comunicacions. Aquest fet va provocar una diversificació de la industria d’Olot.
Aquest fet va provocar una diversificació de la industria d’Olot. Es van crear indústries tèxtils, alimentàries, del sector del metall, del paper i de materials per la construcció. Actualment, persisteixen les mateixes activitats industrials. Les indústries alimentàries més important d’Olot són els embotits Noel, Espuña i la xocolata Las Comas Cémoi. Pel que fa a l’estructuració industrial predomina la petita i la mitjana empresa amb seu local.
Al mig de la fageda d’en jordà hi trobem la Cooperativa La Fageda. Aquesta cooperativa és una empresa sense ànim de lucre que té l’objectiu d’integrar i donar llocs de treball a les persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitats psíquiques o trastorns mentals severs.
La cooperativa disposa d’una granja de vaques per a la producció de llet. Amb la llet que obtenen, elaboren productes làctics (iogurts naturals, flams, cremes...). Aquests productes els venen a 1.2000 establiment de Catalunya. La Diputació de Girona els ha donat el premi qualitat a la millor llet de les comarques gironines. 
A la cooperativa també hi ha un viver de plantes autòctones i una empresa de jardineria. Molts ajuntaments de la Garrotxa contacten amb aquesta empresa de jardineria per tenir cura de les seves zones verdes.
La cooperativa disposa d’un Servei de Teràpia Ocupacional per a les persones amb discapacitats que treballen a la Fageda. També, ofereix pisos assistits i activitats de lleure pels treballadors. Finalment, la fageda ofereix visites guiades i visites escolars durant tot l’any.
En relació als serveis, Olot és el principal centre de producció de la Garrotxa pel que fa als sectors de vestit, el calçat, l’automoció, l’alimentació, el parament de la llar, la cultura, l’oci i la salut.
El comerç d’Olot ha incrementat la producció de productes tradicionals (embotits, ratafia, tortells, figures de pessebre, etc). El centre de la ciutat concentra una gran quantitat de comerços especialitzats. A més, el municipi disposa d’una gran superfície comercial. També, trobem l’Associació de Comerciants d’Olot (ACO). Aquesta associació agrupa uns 180 establiments comercials a la ciutat d’Olot. El seu objectiu és consolidar Olot com a centre comercial a cel obert per aconseguir una societat i una ciutat més viva, més útil i més justa.
A Olot es realitzen molts mercats:
- Mercat setmanal reuneix comerciants i pagesos de la comarca. Es ven roba i alimentació, entre d’altres. En aquest mercat hi va a comprar gent de tota la Garrotxa.
- Mercat diari es realitza al mercat municipal.
- Mercat de rengle els pagesos i pageses ofereixen productes de qualitat provinents dels seus horts i galliners.
- Mercat d’artesania és celebra sis cops durant l’any que solen coincidir amb altres fires. Aquest mercat ofereix productes d’artesania.
- Mercat de Nadal es venen productes relacionats amb la temàtica nadalenca.
A més, la ciutat realitza un alt nombre de fires al llarg de l’any:
- Fira de Sant Lluc se celebra des del 1314 i és molt coneguda. - Fira del Primer de maig
- Mercat de Nadal
- Fira de l’embotit
Olot és la seu del Consell Comarcal de la Garrotxa i també d’un gran nombre de serveis com: sanitari, ensenyament fins a batxillerat i formació professional, equipament esportiu (club de natació d’Olot, camps de futbol, etc.). També disposa de centres especialitzats en: educació especial, música, arts (escola d’arts d’Olot) i idiomes (Escola Oficial d’Idiomes).
Pel que fa al turisme, Olot és una ciutat turística gràcies al paisatge volcànic, els monuments, les fires i la gastronomia. A més, la ciutat d’Olot està situada dins el Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i aquest fet fa incrementar el turisme. Actualment, han augmentat els establiment de diversos tipus d’allotjaments (hotel, alberg, càmping, cases rurals, etc.). El turisme més important arriba d’altres zones de Catalunya però també n’hi ha d’estranger, sobretot holandesos i alemanys, i de la resta d’Espanya. Els mesos de més turisme són a l’estiu i a l’Octubre (per la Fira de Sant Lluc).
 | |||
| Volcà Croscat (dins el Parc Natural | ) |
